foto-ceif.com

L’exposició “Post-it City, ciutats ocasionals” s’emmarca dins del projecte del mateix nom organitzat conjuntament pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el Centre d’Art Santa Mònica i dirigit per Martí Perán.”Post-it City, ciutats ocasionals” intenta explorar l’esmentat fenomen en les seves múltiples i possibles variants, amb la finalitat de documentar-lo i reflexionar-hi: un polígon industrial que esdevé un circuit il·legal els caps de setmana, la utilització de la ciutat “en construcció” per a l’aventura dels nerds explorers, determinades variants del fenomen okupa, la utilització de determinats terrains vagues per a trobades ocasionals -un campament nòmada, una festa rave-, la conversió de la diürna ciutat universitària en una zona de transacció sexual durant la nit, etc.

Aquest és un projecte que, en el conjunt de paràmetres que posa en joc, ens mena cap a una sèrie de temes d’especial interès per a la cultura contemporània: la necessitat de crear espais disponibles, la versatilitat de la idea de reciclatge, l’emergència de noves subjectivitats, etc.

El projecte investiga els diferents usos temporals que s’encavalquen sobre el territori urbà, prioritzant les perspectives ofertes des de l’arquitectura, l’urbanisme i les arts visuals. Ciutats ocasionals pretén explorar el fenomen des de les post-it cities, una mena de ciutats efímeres que infecten la ciutat ordinària a partir d’uns usos no codificats, temporals, anònims i amb un tarannà crític implícit.

L’exposició “Post-it City, ciutats ocasionals” es podrà visitar del 13 de març al 25 d’abril de 2008 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), C/ Montalegre 5, 08001 Barcelona (veure mapa).

L’exposició mostra l’univers particular de l’Ïu Martí, atret per les línies, paral·lelismes i estructures inertes, sovint ancorades en l’oblit quotidià d’uns paisatges que coneixem. Un punt de vista particular, una manera de mirar i veure. “Arquitectura visual” marcada per un estil romàntic i de solitud. Poder congelar el moment i retenir-lo en un suport físic, més enllà de la memòria volàtil.

L’exposició es pot visitar a la Casa Elizalde (veure mapa), C/ València 302, Barcelona; del 31 de març al 25 d’abril de 2008.

“La vitrina del fotògraf” del Palau Robert de Barcelona (veure mapa) acull des del 28 de març al 25 de maig de 2008 una exposició sobre la vida, l’obra i la trajectòria professional de Julio Ubiña.

L’exposició pretén donar una visió ràpida de qui era, què feia i com treballava Julio Ubiña, la carrera del qual es va desenvolupar, durant molt de temps, al costat d’un altre professional de prestigi com Oriol Maspons.

Ubiña i Maspons van ser pioners del treball en equip en el camp de la fotografia. I també van ser dels primers a realitzar una fotografia creativa. Treballaven des de la seva pròpia agència, el primer especialitzat en el reportatge i el segon més aviat en la fotografia publicitària. Va ser durant aquesta època que Ubiña va fer reportatges de guerra, entre els quals destaca el del Congo. A la mostra del Palau Robert es podrà veure el reportatge publicat a la revista Paris Match, de la qual va ser un dels principals col·laboradors. També va treballar per la revista Gaceta ilustrada i per l’Agencia Rapho.

A l’interior de la vitrina de la sala d’exposicions s’hi situaran imatges i alguns objectes de caràcter personal, com ara fotos de família, amb la seva dona i filles, o també algunes de les acreditacions i braçals internacionals de premsa que va fer servir. També s’hi mostraran algunes seqüències fotogràfiques d’anuncis per a televisió.

En altres punts de la sala s’hi exhibirà un conjunt d’imatges agrupades en dos àmbits: el primer fa referència a la visita de l’escriptor Ernest Hemingway a la península Ibèrica l’any 1959, que forma part de la primera etapa i estil de l’autor, i un segon àmbit en el qual s’ ubicaran les imatges que el mateix Ubiña denominava espectros (fotos de persones en moviment), realitzades en la seva darrera etapa professional i quan ja patia una malaltia del cor. Segons la seva filla Mar, comissària de la mostra, “tot reproduint aquests dos temes hem volgut mostrar el principi i el final de la vida professional del meu pare, perquè el públic es faci una idea de l’evolució de la seva obra i del canvi que aquesta va experimentar al llarg dels anys”.

El fotògraf Jorge Camilo Valenzuela va passar set mesos a l’Amazònia peruana on hi va fer un recorregut pels rius Manu, Tambopata i Samiria, Madre de Dios i Amazonas, i va fotografiar els seus infinits paisatges i la seva biodiversitat. CosmoCaixa presenta una exposició amb algunes de les fotografies obtingudes i els sons gravats. L’exposició es divideix en diversos àmbits, cadascun dels quals fa referència a un moment del dia, des de la sortida fins a la posta del sol, fent així un recorregut de 24 hores en la vida de la selva.

Totes les fotografies i gravacions van ser realitzades en el medi natural, amb animals salvatges en completa llibertat.

Data: Del 21 de febrer al 31 d’agost 2008
Lloc: CosmoCaixa Barcelona, C/ Teodor Roviralta 47-51, 08022 Barcelona (mapa)
Preu: Activitat gratuïta (preu inclòs a l’entrada al museu)

Les imatges es centren en l’itinerari de dos viatgers que busquen què hi ha més enllà de les fronteres d’Occident: el mercader venecià Marco Polo i l’inquiet barceloní Alí Bei; en dos continents desconeguts per als europeus d’aquell temps: Àsia i Àfrica; en dos camins mítics: la Ruta de la Seda i el peregrinatge a La Meca, en dos grans llibres que han fet història: el Llibre de les Meravelles (1298) i Viatges d’Alí Bei (1812). En dos pobles que han conservat formes de vida tradicional: una llengua i una cultura pròpies; un gran esperit comercial, la presència de la fe musulmana i l’adopció del te com a beguda nacional.

En els últims anys la periodista Roser Camps ha fotografiat i escrit sobre un bon grapat de països. Fascinada per retratar la vida d’altres pobles i cultures, il·lustra un recorregut molt personal pels camins que, fa uns quants segles, van trepitjar Marco Polo i Alí Bey: la poc coneguda regió de Xinjiang, al nord-oest de Xina, i la sorprenent ciutat de Fes, la més antiga de les ciutats imperials del Marroc. Dos mons encara identificables per allò que van escriure grans viatgers

De l’1 al 31 de març de 2008 a la Llibreria Altaïr, Gran Via de les Corts Catalanes 616, 08007 Barcelona (veure mapa)

“Zhú Yi“, que en xinés mandarí significa “Atenció”, es la exposició que es pot visitar a l’espai 2 del Palau de la Virreina del 21 de febrer al 25 de maig. La mostra reuneix 31 fotògrafs xinesos, tots nascuts després de l’any 1960, amb una sel·lecció d’obres realitzades des de 1994 fins ara.

L’exposició vol cridar l’atenció del mon occidental sobre la memòria cultural de la Xina, la identitat pròpia i col·lectiva, el consumisme frenètic i la degradació de l’entorn natural davant dels interessos comercials i el desenvolupament econòmic.

És doncs una oportunitat per conèixer la feina de 31 fotògrafs contemporanis d’un país que, en molts sentits, és un misteri.

“Zhú Yi“, del 21 de febrer al 25 de maig de 200

Palau de la Virreina (veure mapa)
La Rambla 99
Barcelona

La revista Vanity Fair ha preparat una exposició per la National Portrait Gallery de Londres amb una sel·lecció del millors 150 retrats de personatges famosos, al llarg d’un segle de vida de la publicació. L’exposició Vanity Fair Portraits-Photographs 1913-2008 es podrà visitar fins al 26 de Maig

A banda d’aquesta exposició, la revista ha estrenat dues galeries de visita imprescindible de la seva fotógrafa estrella, Annie Leibovitz, que cada any retrata als artistes més famosos de Hollywood. La primera galería recull 15 portades triples realitzades des de 1995, en les que apareixen estrelles com Tom Hanks, Tom Cruise, Harrison Ford, Jack Nicholson, Brad Pitt, Edward Norton, Jude Law, Samuel L. Jackson, Don Cheadle, Hugh Grant, Dennis Quaid, Ewan McGregor, Matt Damon, Ben Stiller, Owen Wilson, Chris Rock, Jack Black, Nicole Kidman, Catherine Deneuve, Meryl Streep, Gwyneth Paltrow, Cate Blanchett, Kate Winslet, Vanessa Redgrave, Chloë Sevigny, Sophia Loren, española Penélope Cruz i d’altres.

La segona galeria es un especial sobre Hollywood titulat Killers Kill, Dead Men Die.

Primera exposició retrospectiva de l’artista alemany Lothar Baumgarten (Rheinsberg, 1944) a l’Estat espanyol. Fill d’antropòleg, Baumgarten va conviure uns anys amb els indígenes d’una tribu de l’Amazònia veneçolana i ha estat un dels primers artistes que, des de finals dels anys seixanta, va introduir els fets de la representació de les cultures minoritàries i la seva absència dins del ventall de la representació cultural occidental. Interessat precisament en la noció de «l’altre» i la seva vehiculació en la història, els seus treballs utilitzen objectes, imatges i la paraula escrita com a materials fonamentals per incitar a una reflexió sobre les condicions d’intercanvi i de trànsit amb relació a la geografia i l’acumulació de la història.

L’exposició farà especial èmfasi en el treball fotogràfic de l’artista, sobretot a través de sèries com ara Carbon (1989) o Montaigne (1985) que constitueixen autèntics assaigs visuals i de síntesi en el treball de Baumgarten. Des del treball realitzat sobre la geografia dels Estats Units a través de dues línies ferroviàries que travessen el país (en el cas de Carbon) fins a les inscripcions visuals en els paisatges de l’Amazònia veneçolana (a Montaigne, sèrie que s’hi podrà veure per primera vegada sencera), les fotografies de Baumgarten –en blanc i negre– són un testimoni del seu interès per la iconografia naturalista i de la noció de l’artista-antropòleg. Combinades amb elements textuals i amb signes, les seves obres esdevenen enciclopèdies de paisatge en constant evolució.

L’exposició mostrarà a la Capella MACBA l’obra Ecce Homo, del 2002. S’hi inclouran també obres emblemàtiques relacionades amb les cultures sud-americanes, així com la instal·lació específica a la façana del museu de l’obra Imago Mundi (1988), que estableix una metàfora entre la universalització de la carta de colors de la fotografia i l’esperit de les colonitzacions del segle XX.

Font: MACBA

L’ONG Morning Tears porta treballant a la Xina de manera no oficial des de l’any 1999. Dirigida totalment per voluntaris, el març de 2005 es va convertir de manera formal en una organització sense ànim de lucre, amb oficines a Bèlgica, Espanya i Xina. El seu objectiu és “reconstruir un món per a nens que han sofert o estan sofrint un intens dolor afectiu”. El seu treball se centra especialment en nens xinesos amb pares a la presó o que hagin estat condemnats a mort; nens abandonats o orfes i petits sense partida de naixement per als quals, per manca de documentació, pràcticament no existeixen drets.

Les fotografies del belga Tim Dirven ens mostren la feina que fa aquesta organització a les províncies de Chongqing i d’Henan.

L’exposició es pot visitar del 4 al 29 de febrer de 2008 al Centre Cultural La Casa Elizalde, C/ València 302, 08009 Barcelona (veure mapa)

Font: Barcelona Photobloggers

L’espai Ego Gallery acull el darrer projecte fotogràfic de Victòria Campillo, titulat “La Santa Cena”. Aquest treball està inspirat en els seus records infantils, quan hi havia un Sant Sopar penjat al menjador de casa seva, quadre que era pressent en el menjador de moltes famílies.

Barrejant moda, religió, menjar i art, aquest projecte assenyala l’art como una nova religió i als artistes com els seus apòstols. Els 40 artistes representats en la serie s’associen a les seves pròpies obres mitjançant el menjar, en una erudita picada d’ullet habitual a les obres de Victòria Campillo.

El Sant Sopar, que ha estat motiu d’inspiració de molts artistes passats i presents: Leonardo Da Vinci; Andrés Serrano; Andy Warhol; etc, cobra nova vida en aquesta reencarnació inteligent que, a la manera d’un anunci publicitari, obliga a l’espectador a cercar a la seva memoria el que sap d’art o inclús d’Història Sagrada.

L’exposició es pot visitar fins al proper 5 de març a la galeria Ego Gallery, C/ Enric Granados 9, 08007 Barcelona (veure mapa)

Llegit a Barcelona Photobloggers